Julien Tiersot

Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, Ain, 5 de juliol de 1857 - París, 10 d'agost de 1937) fou un compositor i crític musical francès.

Fill del metge Edmond Tiersot, estudià al Liceu Sant Lluís i després medicina i després música en el Conservatori de París, on tingué per professors com Savard, Massenet i Franck. Va contraure matrimoni amb la senyoreta Ernoult i el 1883 fou nomenat bibliotecari segon del Conservatori, el 1909 bibliotecari i el 1920 president de la Societat francesa de musicologia. Durant aquest període va compondre diverses peces de música i treballs de crítica musical i va donar diversos cicles de conferències a França, Bèlgica, els Països Baixos, Escandinàvia, Estats Units i el Canadà.

Com a obres més importants en el terreny de la critica i la història musical cal mencionar: * ''Études sur le chançon populaire en France'', (premiada per l'Institut). * ''Études sur Belioz'', (premiada per l'Acadèmia Francesa). * ''Études sur Gluck''. * ''Études sur Rousseau''. * ''Études sur la musique au temps de la Révolutionfrançaise''. * ''Histoire de la chanson populaire en France'', (premiada per l'Acadèmia, París, 1889. * ''Musiques pittoresques''. * ''Promenades musicales à l'exposition de 1889'', (1889). * ''Notes d'ethnographiesical'', (en ''Ménestrel'', 1900-02, edició a part, 1903). * ''Rouget de Lisle, son oeuvre, sa vie'', (obra premiada, 1892). * ''Les fétes de la rèvolution française'', (1894). * ''Ronsard et la musique de son temps'', (Leipzig, 1902). * ''Index musical pour le Romancero populaire de France'', (1904). * ''Hèctor Berlioz et la musique de son temps'', (1904). * ''Étude sur Les Maîtres Chanteurs de Wahner''. * ''Notes d'ethnographie musicale'', (1905). * ''Les annèes romantiques, 810-1842'', correspondència de Berlioz (1907). * ''Gluck'', (París, 1909). * ''La musique chez les peuples indigénes de l'Amérique du Nord'', (París, 1910). * ''Un démi siècle de musique française''. * ''Entre deux guerres, 1870-1917'', (París, 1918). * ''La musique dans les comédies de Molière'', (1922).

A més, per encàrrec del Govern col·leccionà els cants populars dels Alps francesos (impresos el 1903). El 1886 s'estrenà a París i a Arràs una refosa feta per Tiersot de ''Jean de Robin et de la Marion'', d'Adam de la Halle. També va compondre un gran nombre de peces de cant per a festes i commemoracions com: * el jubileu de Quinet el 1903. * la festa de Berlioz a Grenoble (1903). * una ''Rapsòdia'', per a orquestra vers cants populars de la Bresse. * ''Stella'', per a cor i orquestra. * ''Cançons populars franceses'', per a cor i orquestra. * ''Sire Halewyn'', llegenda simfònica. * ''Suite'', vers danses populars franceses. * ''música per l''Andromeda'' de Corneille, etc. El 1891, amb C. Bordes, dirigí la primera audició d'obres de Palestrina en l'església de Saint-Gervais, de París. fou col·laborador de les principals revistes de música franceses i d'algunes estrangeres. Proporcionat per Wikipedia