Sigmund Freud

Sigmund Freud (Freiberg (avui Příbor), Moràvia, 6 de maig aquest cas suposà un dubte, ja que es presentaven dues versions: un document legal i oficial dels Arxius locals 'Registre de Certificats de persones de diferent fe de Freibert, VII, Jueus, Foli 7; i les afirmacions del mateix implicat, Freud, junt amb alguns dels seus biògrafs.}} del 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre del 1939) fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals. Va inventar una teoria psicologia, i un mètode de tractament de trastorns, la psicoanàlisi. És considerat el pare d'un llarg moviment filosòfic i els seus mètodes i teories tenen fins avui adeptes i crítics.

Freud va canviar el mode de fer de la psicologia, ja que abans d'ell els psicòlegs es limitaven a observar i descriure el comportament dels pacients. Freud va intentar explicar el perquè del comportament dels seus pacients. Tot i això, en voler fer una teoria tancada que ho explicava «tot» en molts aspectes és més aviat una obra filosòfica que una recerca científica. El filòsof Karl Jaspers (1883-1969) en recriminava el caràcter «totalitari» per voler explicar la totalitat de la humanitat amb «una teoria que recolza damunt unes poques suposicions sobre les pulsions». El fet que es presenta com una teoria global que duu una explicació per a «tot» és la seva principal feblesa.

En un primer temps va fer servir la hipnosi, una tècnica que va abandonar en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis i pensaments en el que es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava la ''histèria femenina,'' un concepte ‘calaix de sastre' al qual es categoritzava al pas del fins ben entrat al qualsevol comportament de dones no conforme a les rígides regles socials. Un altre camp d'estudi seu era la neurosi, una categoria vaga i mal definida, avui en desús, on cabia qualsevol patiment mental que no impedia la persona de funcionar en la societat. La nosologia psicoanalítica tenia ''grosso modo'' tres categories: afeccions psicosomàtiques, neurosi i psicosi. Freud es va limitar a estudiar els trastorns mentals dels pacients de la classe benestant de la Viena de la seva època que venien a consultar-lo. Va generalitzar les seves observacions, sense mai respectar el criteri del mostratge estadístic representatiu. A més, hi ha proves documentals que va adaptar els testimonis dels seus pacients a les seves teories. Entre molts errors de metodologia, no hi ha hagut cap control d'objectivitat entre el que els seus pacients van dir, i el que Freud va dir que li van dir.

Les teories de Freud i el tractament que donava als seus pacients van causar un gran xoc a la burgesia benanant de la Viena del ''fin de siècle''. Si les seves idees i filosofia continuen tenint un cert interès i influència, pels múltiples errors de metodologia, se l'ha de considerar més aviat com un filòsof i moralista que com un cercador científic. Com a exemple, en una crítica de l'any 2003, els seguidors de Sigmund Freud el van considerar «…un gran científic de la medicina que descobrí importants veritats sobre la psicologia humana…», mentre que d'altres el veuen com «…un filòsof visionari que va replantejar la natura humana i ens va ajudar a fer fora tabús, però les seves teories, divulgades com a ciència, ensopegaren en un examen minuciós».

Però, devers 1920, la psicoanàlisi començava a semblar més una religió. «Els apòstols freudians van engendrar i apòstates que, al seu torn, van generar heretgies i un nombre desconcertant de sectes terapèutiques, cadascuna afirmant tenir un tros del veritable sofà» que s'assembla a una església llega. Proporcionat per Wikipedia