Heinrich Johann Nepomuk von Crantz

| alma_mater = Universitat de Viena | influi_en = | conjuge = }} Heinrich Johann Nepomuk von Crantz (Roodt-sur-Eisch, 25 de novembre de 1722 – Judenburg, Àustria, 18 de gener de 1799) va ser un metge i botànic luxemburguès.

Es va doctorar en medicina a Viena l'any 1750. Va ser un dels primers deixebles de Gerard van Swieten (1700–1772).

Estudià obstetrícia amb André Levret (1703–1780) i amb Nicolas Puzos (1686–1753) a Paris i també a Londres.

Va escriure les obres: ''Einleitung in eine wahre und gegründete Hebammenkunst'' (1756), ''Commentarius de rupto in partus doloribus a foetu utero'' (1756), ''Commentatio de instrumentorum in arte obstetricia historia utilitate et recta ac praepostera applicatione'' (1757), ''De systemate irritabilitatis'' (1761), ''Materia medica et chirurgica'' (tres volums, 1762) (Vol. 1 - 3 1765 [http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:hbz:061:2-148975 Digital edition] per la Universitat de Düsseldorf), ''De aquis medicatis principatus Transsylvaniae'' (1773) i ''Die Gesundbrunnen der Österreichischen Monarchie'' (1777).

Recomanà millors mètodes d'higiene.

El gènere de plantes ''Crantzia'' (Gesneriaceae) el recorda i li va donar aquest nom el botànic Thomas Nuttall. Proporcionat per Wikipedia