Alfred Adler

va ser un psicòleg col·laborador de Freud, fundador de l'escola coneguda com a psicologia individual. Antideterminista i antibiologista, i que sempre mostrà discrepàncies amb Freud, no compartia la teoria que el trauma sexual infantil fos la causa de la malaltia mental, i donava la importància al fet que cada home es mou competitivament per tal de superar el seu sentiment primari d'inferioritat. Entre les seves aportacions destaca la formulació del complex d'inferioritat i superioritat i les seves idees per prevenir patologies a partir del benestar social i familiar. Proposava un apropament més holístic al tractament que els seus col·legues de l'escola de la psicoanàlisi, però tant la seva feina clínica com la seva recerca es van veure interrompudes per la Segona Guerra Mundial i per l'assetjament que va patir per ser jueu. Una altra contribució rellevant és la definició de personalitat per tipus, segons els trets del caràcter, un enfocament habitual al segle XX però del que va ser un dels pioners.

Dos dels seus llibres, ''Der Sinn des Lebens'' i ''Über den nervösen Charakter'' (Teraperament ''nerviós. Elements d'una psicologia individual i aplicació a la psicoteràpia''), 1911, van ser seleccionats a la llista de les cent obres mestres. de psicoteràpia. Proporcionat per Wikipedia